SEMPRE la lluita és al carrer

Els darrers anys, amb l’excusa de la crisi, hem vist com les nostres condicions de vida es van deteriorant de manera progressiva: els salaris reals baixen, es van reformant i reduint moltes prestacions laborals, els poders polítics legislen incrementant els privilegis dels empresaris i retallant les nostres capacitats de defensa… Les successives reformes laborals, són exemples. Sabem de què parlem: ho estem patint en carn pròpia, un conveni precari i una patronal que vol oprimir-nos.

Davant d’això, tenim dues opcions. Una és acotar el cap i limitar-nos a anar passant. L’altra és plantar-nos, organitzar-nos i respondre col·lectivament no només per defensar-nos, sinó per seguir millorant les nostres condicions de vida. Els i les treballadores som la immensa majoria de la població del nostre país, del conjunt de l’Estat i de tot el món. Fent nostre l’eslògan del moviment feminista, si ens aturem, el món s’atura. Simplement cal que prenguem consciència de la nostra força, que ens organitzem i que ens decidim a exercir-la.

Aquest 1r de maig és una bona ocasió per recordar-ho. Tenim clar que no volem el futur de precarietat que aquest sistema ens ha preparat, que ens volem fer respectar i revertir aquesta tendència a l’empitjorament de les nostres vides. Per això ens cal enfortir la nostra capacitat d’organització. 

La lluita és als centres de treball i al carrer. On treballem per viure i on vivim. Només així tornarem a la dinàmica de recuperar drets i d’enfortir-nos per veure com una realitat viable fer el que és realment necessari: edificar una societat lliure formada per persones lliures. On ningú ens oprimeixi i on ningú oprimeixi.

SEMPRE la lluita és al carrer

+DRETS +IGUALTAT +COHESIÓ

PRIMER LES PERSONES