Dia Mundial de la Seguretat i la Salut

El 28 d’abril es considera un dia per augmentar la consciència internacional sobre la seguretat i la salut tant entre els sindicats, com entre les organitzacions d’ocupadors i els representants dels governs. L’OIT reconeix la responsabilitat compartida de les principals parts interessades i els anima a promoure una cultura preventiva de seguretat i salut i a complir amb les seves obligacions i responsabilitats, per tal de prevenir les morts, lesions i malalties relacionades amb el treball i permetre als treballadors tornar amb seguretat a les seves llars al final de cada dia de treball.

El 28 d’abril és també el Dia Internacional en Memòria dels Treballadors Morts i Ferits, que el moviment sindical celebra arreu del món des de 1996. El seu propòsit és honrar la memòria de les víctimes dels accidents de treball i les malalties professionals organitzant en aquesta data mobilitzacions i campanyes de sensibilització a tot el món.

Aquest any, el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball i el Dia Mundial contra el Treball Infantil s’uneixen en una campanya conjunta per millorar la seguretat i la salut dels treballadors joves i posar fi al treball infantil.

La campanya del Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball de 2018 destaca la vital importància d’abordar aquests desafiaments i millorar la seguretat i la salut dels treballadors joves, no només per promoure l’ocupació juvenil decent, sinó també per vincular aquests esforços en la lluita contra el treball infantil perillós i totes les altres formes de treball infantil.

La campanya té com a objectiu accelerar l’acció per assolir l’objectiu de desenvolupament sostenible 8, en particular la meta 8.8 de promoure entorns de treball segurs per a tots els treballadors per 2030 i la meta 8.7 de posar fi a totes les formes de treball infantil per 2025 . per tal d’assolir aquests objectius en benefici de la futura generació de la força de treball es requereix adoptar un enfocament concertat i integrat per a l’eliminació del treball infantil i la promoció d’una cultura de prevenció en matèria de seguretat i salut en el treball

A l’Europa dels últims anys, després de la crisi econòmica, assistim a un panorama de retallades i pèrdues de drets que, unit a fenòmens com l’avanç electoral de la ultradreta o el Brexit, constitueix un terreny abonat en el que germinen amb èxit les proclames xenòfobes, racistes i masclistes que divideixen la classe treballadora segons la seva nacionalitat, creença, gènere, edat o orientació sexual. La desesperació en la recerca d’una ocupació o la por a perdre-ho desvia l’atenció de les condicions de treball i aplana el camí per a les desigualtats. La imposició d’unes condicions de treball més desfavorables per a un col·lectiu concret no només és una injustícia, sinó que constitueix un precedent que finalment acaba per estendre a la resta de les persones treballadores. I quan la pèrdua de drets afecta la protecció de la salut i seguretat en el treball, es converteix en un risc per a la salut de totes i tots. En l’àmbit laboral, la precarietat és la manera més habitual de discriminar. La precarietat s’ha convertit en el model principal d’inserció a l’ocupació i els col·lectius que s’han vist obligats a passar pel seu filtre són els que mantenen pitjors condicions i per tant, els que tenen més riscos de patir danys derivats del treball, siguin accidents de treball o malalties professionals. Dones, migrants, joves i en general els col·lectius més vulnerables, són discriminats a l’hora d’accedir a un lloc de treball, abocant-les a ocupar aquells treballs que acumulen majors taxes de temporalitat i parcialitat, al seu torn relacionats amb majors índexs de sinistralitat.

La sinistralitat laboral a Espanya no ha deixat d’incrementar des de l’aprovació de la Reforma Laboral

Des de l’aprovació de la Reforma Laboral a l’any 2012 es va trencar la tendència a la reducció generalitzada de la sinistralitat que es registrava des de l’any 2000. El discurs oficial que associa aquest increment del nombre d’accidents de treball a la recuperació de l’activitat econòmica i de l’ocupació és fals, ja que també s’han produït increments significatius dels índexs d’incidència que expressen la sinistralitat relativa, independentment del volum de població ocupada. Els danys a la salut derivats de l’activitat laboral s’han incrementat perquè han augmentat la precarietat i la intensificació del treball i per la debilitat del sistema preventiu espanyol.

L’increment de la precarietat té el seu origen en la debilitació de la negociació col·lectiva i en la pèrdua de drets.

L’actual mercat de treball està determinat per diversos factors de precarietat. La temporalitat caracteritza més del 90% dels nous contractes signats cada any. La durada dels mateixos és molt escassa, el 40% dura menys d’un mes. I els contractes a temps parcial ja suposen més d’un terç del total, sent la immensa majoria, no voluntaris. L’alta rotació de contractes de tan curta durada impedeix garantir els drets d’informació i formació sobre els riscos i mesures preventives existents a l’empresa. D’altra banda, cada vegada és més freqüent i està més estesa la descentralització productiva entre les empreses espanyoles, la qual cosa provoca una externalització dels riscos laborals cap als autònoms i treballadors de pimes i subcontractes. Però el més greu és que pràcticament tots aquests indicadors de precarietat empitjoren si ens centrem en els col·lectius més vulnerables, convertint-se la desigualtat en un dels factors que influeix més negativament en els danys per a la salut.

Les dones tenen més probabilitat de patir una malaltia laboral.

Des de 2013 el nombre de parts comunicats de malaltia professional amb baixa en dones és superior en termes absoluts al dels homes tot i ocupar un volum menor de població, i des que el 2012 va repuntar la sinistralitat, els increments dels accidents de treball en dones són superiors que entre els homes. Les condicions de treball en els sectors i activitats més feminitzats han patit amb més rigor els efectes de la crisi i de les polítiques d’ajust, el que unit a la manca de polítiques eficaces d’igualtat de gènere i de conciliació en les empreses contribueix al deteriorament de la salut de les treballadores.

El 8 de març, dia de lluita de les dones per la seva participació juntament amb els homes en l’àmbit laboral, i per tant del dret a la independència econòmica. La primera celebració va tenir lloc el 19 de març de 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, i la seva commemoració s’ha vingut estenent, des de llavors, a nombrosos països. Les Dones avui encara són discriminats a l’hora d’accedir a un lloc de treball, abocant-les a ocupar aquells treballs que acumulen majors taxes de temporalitat i parcialitat, al seu torn relacionats amb majors índexs de sinistralitat i tenen més probabilitat de patir una malaltia laboral.

Ser jove suposa tenir més risc de patir un accident laboral.

Els  joves també es un col•lectiu vulnerable perquè acumulen les majors taxes de temporalitat i parcialitat, relacionats amb majors índexs de sinistralitat.

Els índexs d’incidència d’accidents de treball amb baixa en l’any 2015 entre els menors de 30 anys superen àmpliament la mitjana de la resta de les persones treballadores, i la situació més greu en el tram entre 16 i 19 anys (44% de desviació) . L’altíssima taxa d’atur que pateix el col·lectiu, i la precarització de les seves ocupacions, condemnen als nostres joves a unes condicions de treball que posen en risc la seva seguretat i salut.

La sinistralitat laboral mortal entre les persones grans és preocupant.

La sinistralitat laboral a Espanya no ha deixat d’incrementar des de l’aprovació de la Reforma Laboral. Per això S.R.T considera que el primer pas és derogar les normes que han impedit que tots els col•lectius tinguin el mateix grau de protecció de la seva salut.

És més fàcil perdre la vida per a la població laboral de més edat. A partir dels 55 anys els índexs d’incidència dels accidents de treball mortals es dupliquen a causa de la manca de polítiques preventives que garanteixin l’adaptació o el canvi del lloc de treball en funció de les seves característiques personals, així com d’una vigilància de la salut adequada, tal com exigeix la legislació.

Tenir un dia internacional sobre la seguretat quina finalitat es la consciència internacional sobre la seguretat i la salut i tenir diferents normatives laborals, una a cada país, S.R.T. considera que fa molt difícil tenir una consciència conjunta sobre seguretat i salut. D’altra banda amb normatives com l’espanyola la sinistralitat laboral s’incrementa perquè la Reforma Laboral del PP augmenta la precarietat, augmenta el treball intensiu, debilita la negociació col·lectiva, i debilita la prevenció. Molts treballadors i treballadores estan obligats a acceptar llocs de treball que danyen la seva salut, i en sectors amb més riscos. En aquest escenari és molt difícil augmentar cap consciència ja que el govern de cada estat té molt a dir en tot això.

S.R.R. considera que per millorar la prevenció de riscos i reduir els danys a la salut produïts pel treball cal acabar amb les desigualtats i per assolir aquest objectiu cal:

  • Derogar les normes que han impedit que tots els col·lectius tinguin el mateix grau de protecció de la seva salut.
  • Revertir la reforma del marc jurídic de les mútues que va suposar una retallada en els drets de treballadores i treballadors.
  • Intensificar les polítiques actives en matèria de prevenció dotant amb els suficients mitjans econòmics i humans als organismes tècnics com l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en Treball o els instituts autonòmics.
  • Reforçar els mecanismes de control del compliment de la legislació en matèria d’igualtat en les empreses i de lluita contra el frau laboral i l’economia submergida
  • Les empreses, han d’invertir més en prevenció.
  • S.R.T. considera que hi ha una responsabilitat compartida, transversal de les principals parts interessades i son totes les parts les que haurien de promoure una cultura preventiva de seguretat i salut complint amb les seves obligacions i responsabilitats, per tal de prevenir les morts, lesions i malalties relacionades amb el treball. A espanya estem a anys llum sinó canvien les polítiques del governs però també han de canviar les polítiques de les empreses ja que l’empresari ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball, i no ho fa tot el que caldria. A aquests efectes, en el marc de les seves responsabilitats, l’empresari realitzarà la prevenció dels riscos laborals mitjançant la integració de l’activitat preventiva a l’empresa i l’adopció de les mesures necessàries per a la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors (Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales)

EL TEU COMENTARI